Per Alejandro Valenzuela
Els animals són i han estat sempre un dels pilars fonamentals per a la sustentació i
desenvolupament humans. No només com a recursos naturals explotables que puguin
servir com aliments o força de treball sinó també com a elements estretament
interrelacionats en la construcció del nostre paisatge.
Per tal de conèixer aquest part del nostre passat, hi ha una sèrie d’arqueòlegs
especialitzats que estudiam les restes animals recuperades en els jaciments
arqueològics. Aquesta especialitat reb el nom d’Arqueozoologia o Zooarqueologia i
busca entendre com i de quines maneres els humans i els animals han interactuat en el
passat, i com aquestes interaccions han afectat tant al desenvolupament cultural com
al entorn mediambiental.
Però comencem pel principi, quins animals hi havia a Mallorca quan van arribar els
primers humans? Doncs bé, abans de que cap humà poses un peu a Mallorca, en les
nostres illes existia un grup d’animals molt peculiars que presentaven una sèrie de trets
anatòmics que els feien únics en el món. Trets adquirits com a resultat d’un aïllament
perllongat durant milions d’anys. Aquest aïllament es va produir perquè durant la Crisi
del Messinià (ara fa un 5.5 milions d’anys) la Mediterrània es va assecar parcialment,
permeten que alguns animals poguessin viure dins la conca mediterrània.
Malauradament, poc després, aquesta conca es va tornar a inundar ràpidament, deixant
aïllats diversos animals en zones molt concretes com són les illes. A Mallorca, entre els
animals que van sobreviure i van anar evolucionant fins l’arribada del humans hi havia
el Myotragus balearicus, un mena de caprí de constitució robusta que presentava unes
cames molt curtes i una visió frontalitzada (com els humans); trets que eren resultat de
l’absència de depredadors. Amb aquest caprí hi convivien també una rata cellarda
gegant (Hypnomys morpheus) y una musaranya de dents vermelles (Nesiotites hidalgo).
Tots aquest animals, que havien sobreviscut durant tant d’anys en complet aïllament,
van desaparèixer sobtadament amb la primera colonització humana de les nostres illes.
Ara bé, el mecanisme exacte que va engegar l’extinció massiva d’aquestes espècies és
encara a dia d’avui una incògnita però és probable que es degués a la introducció de
qualque patogen per al que aquestes espècies endèmiques no tendrien defenses.
Actualment, l’arribada dels humans a Mallorca s’estableix entorn al 2350 aC, i es creu
que, pel seu repertori cultural (construccions, ceràmica, eines, etc.), procedien del nordest peninsular o sud de França. Amb ells arribaren tota una nova sèrie d’animals
domèstics (cabra, ovella, ca, bou i porc) que substituïren els animals extints i que, a
excepció del ca, formarien la nova base de sustentació alimentària. Al mateix temps, i
de forma segurament involuntària, arribaren també altres dues espècies (la rata cellarda
i el ratolí de rostoll). És probable que aquests dos animals s’infiltressin en les
embarcacions dels primers pobladors per tal d’aprofitar els aliments que aquests
transportaven. Curiosament, l’ADN d’aquestes dues espècies indica que els seus orígens
es troben també entre el nord-est peninsular i el sud de França, reafirmant la possible
procedència dels primers habitants de Mallorca`.
La base econòmica d’aquests primer pobladors va ser l’agricultura i la ramaderia. La cabana ramadera es composava principalment de caprins (ovelles i cabres), seguit de les vaques i, finalment, dels porcs. Aquesta configuració responia a les condicions particulars de les nostres illes on les limitacions ecològiques i climàtiques, com ara la poca disponibilitat d’aigua o la fluctuació de les temperatures al llarg de l’any, jugaven (i juguen) un paper important en la configuració última dels recursos que hi són disponibles. A partir dels perfils d’edat dels animals consumits per aquells pobladors, sabem també que el tipus d’explotació era diversificat i per tant no tan sols centrat en l’obtenció d’un producte concret (com ara la carn, llet, pell, sang, etc.) sinó que s’intentava maximitzar tot allò que fos possible extraure d’aquests animals en vida abans de consumir-los. Així doncs, aquesta pauta centrada en l’explotació de caprins amb diverses finalitats, sembla respondre a una estratègia dirigida a copsar amb les incerteses pròpies de les fràgils condicions de vida d’aquell temps. I degué ser exitosa perquè es van mantenir com a dominant al llarg dels dos mil anys fins al canvi d’era.
I cóm eren aquests animals? Doncs encara que, lògicament, eren semblants als animals domèstics d’avui en dia, aquests presentaven unes talles molt més petites. Per exemple, algunes ovelles feien 50 cm d’alçada i algunes vaques 85 cm; gairebé animals en miniatura si els comparam amb els actuals. Segurament, aquestes talles tan reduïdes eren resultat tant de les condicions alimentàries disponibles en aquella època com de la limitacions a l’hora de creuar els caps de bestiar amb altres zones d’origen.
I què hi ha de la resta de recursos com ara la pesca o la caça? No hauria de ser clau en
una illa com Mallorca l’explotació dels recursos marins? Doncs sembla ser que als
habitants prehistòrics, primer de les navetes i després dels talaiots, no tenien interès
per pescar. Al manco no tenim constància de practiquessin la pesca ja que ni trobam
eines com hams o xarxes, ni restes de peix entre les deixalles de consum. De fet, ni tan
sols en els marcadors biomoleculars de dieta (isòtops estables) dels propis esquelets
humans hi ha indicis d’aliments d’origen marí. L’única excepció és la recollida puntual
d’alguns caragols marins com ara baldufes i pegellides que podrien haver format part,
ocasionalment, part del menú. Les raons últimes d’aquesta exclusió alimentària de gran
part dels recursos marins segueix essent a dia d’avui un de les grans incògnites de la
nostra prehistòria.
I la caça? Doncs tampoc sembla que jugués un paper preponderant ja que, excepte
algunes aus marines, no tenim tampoc indicis de que la caça fos una font d’alimentació
important per als nostres avantpassats. Hem de tenir aquí en compte un factor limitant
molt important i és que la majoria d’animals que es cacen avui dia, com ara les llebres,
el conills o les perdius encara no havien arribat en aquell temps. Per tant, llevat
d’algunes aus migratòries i marines, no hi ha havia massa coses que caçar. I és que la
majoria d’animals del nostre paisatge actual com ara moixos, marts, mostels, gallines,
serps, rates, cavalls, asses, ratolins, etc., són tots resultat d’un altre revolució
paisatgística que es va produir, si més no, al voltant del 123 aC, quan amb l’arribada dels
romans arribaren també diverses espècies de pertot arreu la Mediterrània. Però aquesta
ja és un altre història…