LA REPOBLACIÓ DE LA RUTA DE LA PEDRA EN SEC AMB PLANTES AUTÒCTONES

Guillem Alomar i Canyelles, naturalista, tècnic del Departament de Mediambient del Consell Insular de Mallorca

(lliçó impartida als alumnes de 4t i 5è A i B de l’escola pública de Llubí C. P. Duran-Estrany, dia 14 de març de 2022 dins el marc del Dia de l’Arbre)

A Mallorca existeixen dues rutes GR (de gran recorregut), la GR 221 que per la Serra de Tramuntana va d’Andratx a Pollença i la GR 222 que va de Lluc a Artà. A la primera d’aquestes dues grans rutes s’hi localitza la “Ruta de Pedra en Sec

Una de les característiques d’aquestes rutes és que antigament eren camins de ferradura ja que, a més dels pobladors que anaven a peu, hi transitaven també les bísties de càrrega (muls, mules, someres, etc) i per aquest motiu, aquests camins tenien una amplària d’1,60 m que era l’amplària aproximada d’una bístia amb la seva somada. La “Ruta de Pedra en Sec” deu el seu nom a les parets de pedra i a les marjades que es poden veure a banda i banda del camí. Podeu trobar-ne un bell exemple en el Barranc de Biniaraix, a prop de Sóller. Sigui dit que aquestes marjades es remunten a uns quants cents d’anys enrere, però no al temps de la dominació islàmica de Mallorca ni molt manco als romans. Aquestes parets són el fruit de l’art constructiu de margers antics entre els quals hi figurarien encara padrins i repadrins nostres. Cal admirar i protegir aquesta obra que ens han llegat.

I per què aquesta repoblació?

<Bosc de s’Ermita (Valldemossa) Ruta de la Pedra en Sec.
<Rotaboc (Acer granatense)

Què hi veim? Doncs un alzinar net, no hi ha vegetació davall aquests bells arbres, com és possible?

Dues són les causes: la primera, perquè els llenyaters, els carboners, els segles passats feren un ús massa intensiu, val a dir, excessiu, de la llenya procedent de la vegetació del sotabosc: mates, estepes, etc. L’utilitzaven com a matèria primera per fer carbonissa a les sitges o la feixina que utilitzaven als forns de calç. Una altra raó d’aquesta manca de vegetació era també l’ús intensiu de la ramaderia, els porcs, que engreixaven els ramaders amb els glans de les alzines. Aquestes dues causes, a la Serra de Tramuntana, han fet que hagi desaparegut una gran part de la vegetació forestal. Hem de dir també que les cabres orades (assilvestrades), degut a la seva sobrepoblació (desequilibren el medi natural fent que disminueixi excessivament la població de determinades plantes a benefici de la seva població) han eliminat molta part del sotabosc.

Per això hi ha aquest projecte de repoblació de la forestal que es duu a terme el Departament de Mediambient, concretament als voltants de la  Ruta de Pedra en Sec. (incís de la mestra, Maria Esperança: Agenda 2030. Objectiu 15: la vida en els ecosistemes terrestres, com a projecte de l’Escola)

(En Miquel fa l’incís que també a altres indrets s’ha fet un abús de la tècnica consistent en la crema de vegetació, per exemple càrritx, per obtenir beneficis per a la ramaderia amb plantes més tendres, més comestibles pels animals)

Així idò es fa aquesta repoblació. En repoblar cal tenir en compte la protecció de les plantes amb caseres (“caeres” en el llenguatge popular) fetes amb reixeta metàl·lica d’1,80 m d’alçària perquè les cabres orades no se’ls mengin. Això i el fet d’haver de regar-les els 2 primers anys, amb 2 regs el juny i juliols d’almenys 10 litres d’aigua, respectivament, afegeix una dificultat extra a aquesta repoblació.

A les “Voltes d’en Galileu”, a prop de Lluc hi ha un bon exemple de repoblació.

Què plantam?

A l’hora de decidir el lloc on hem de plantar, s’han de tenir presents dues circumstàncies molt importants: la temperatura (si fa calor o fred) i la pluviositat (o la pluviometria) o règim de pluges (si plou molt, abastament o poc) perquè això ens marcarà sobretot l’altura a la que podem sembrar.

Doncs amb això en ment, feim plantada de:

1) L’alzina (Quercus ílex), és un arbre que es fa més amunt del 600 m perquè aguanta el fred i necessita molta aigua (600 litres anuals). El trobam des del nivell de la mar fins a 1.000 m l’altitud. Més amunt, com a conseqüència de la neu que s’hi acumula degut a que és un arbre perennefoli (conserva les fulles tot l’any), s’esqueixa.

2) A la fotografia de més amunt hi podeu veure un exemplar de rotaboc (Acer granatense). Es fa a partir dels 800 m d’altitud i aguanta molt el fred. És un arbre relicte de la darrera glaciació, fa uns 100.000 anys, i que, originari del nord d’Europa, on actualment hi té el seu hàbitat, pel fred, va davallar a climes més atemperats com els de la conca mediterrània. És un arbre caducifoli (de fulla caduca).

3) Aladern de fulla ampla, mitja i estreta. (Phillyrea latifolia, media i angustifolia) D’aladerns, n’existeixen 3 classes a les Balears: les de fulla ampla, mitjana i estreta. El primer tan sols es fa per damunt dels 600-800 m d’altitud.

< Aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia, )
< Garballó/(Chamaerops humilis)

4) El garballó (Chamaerops humilis).

Aquesta planta es fa per davall dels 600 m d’altitud i indica que hi va haver un clima tropical anterior (2 ó 3 milions d’anys abans) a la mediterrània, amb calor i pluja abundant. El garballó és endèmic (únicament el trobam a) de la mediterrània. El seu fruit és el dàtil (és de la mateixa família que les palmeres). És una planta termòfila (necessita calor per sobreviure) i diòica (és una planta sexuada: hi ha garballó masculí i garballó femení que necessita de la fecundació del masculí per poder donar els seus fruits).

Ullastre (Olea europaea var. sylvestris).
Llampúdol (Rhamnus alaternus)

5) A la fotografia anterior hi veim un ullastre (Olea europaea var. sylvestris). Es fa a les zones baixes ja que no tolera massa el fred. De l’ullastre, els antics, en tragueren l’olivera amb la tècnica dels empelts. S’ha de remarcar que del pinyol o llavor de l’oliva no en surt una altra olivera, en surt un altre ullastre que s’haurà d’empeltar si volem obtenir una olivera. Fixau-vos com les oliveres de la Serra de Tramuntana no estan plantades ordenadament, en fileres, com per exemple en el sud de la península ibèrica, sinó que estan espargides aleatòriament (sense un pla predeterminat) sobre el terreny. Per què?, doncs, perquè els ocells, en defecar els pinyols de l’olivó que mengen, sembren nous ullastres, aquí i allà, que després la ma de l’home, amb la tècnica de l’empelt que hem dit, converteixen al seu torn en oliveres.(aquí en Miquel fa un incís: antigament els ullastrars s’arrendaven per un període de 7 anys, que era el temps estipulat perquè el pagès que rebia en arrendament l’ullastrar del propietari, els convertís en oliveres amb la tècnica de l’empelt).

Els ullastres, com s’ha dit, no volen fred i trobam els ullastrars a la zona de 0 a 600 m. No trobarem ullastres a una altitud superior. Com a nota històrica, diguem que l’Any de la Neu (1956, que va nevar a tota Europa, amb les Balears incloses), la neu va matar moltes oliveres (ullastres empeltats).

6) El pi blanc (Pinus halepensis). És un arbre perennifoli (de fulla de tot l’any). És un arbre molt bo d’encendre (incendis forestals) i que una vegada cremat no torna a treure tanyades noves (contràriament a l’azina, l’ullastre o el garballó, com a exemples que sí tornen a treure un cop cremats). Hi ha la tentació de repoblar amb pi canari, més resistent al foc, cosa del tot descartable perquè no és autòcton i a més la seva introducció ens ha portat la cuca processionària, tan letal pels pins mediterranis.

7) Llampúdol (Rhamnus alaternus) És un arbre de fruit molt dolç i s’ha utilitzat per fer bardissa i apreciat a l’ebenisteria perquè la seva llenya, de bona qualitat, s’utilitza en els acabats de mobles. És fàcil conèixer el llampúdol observant a contrallum una fulla: el seu contorn és translúcid. Això ho vaig aprendre del meu mestre, Antony Bonner, conegut per esser l’autor de l’obra “Les plantes de les Balears”. Juntament, amb el pare Francesc Bonafè, amb l’obra “Flora de Mallorca”, són dos referents de l’estudi de la botànica de les Illes Balears.

Llampúdol bord (Rhamnus ludovici-salvatoris)
Teix (Taxus baccata)

8) Llampúdol bord (Rhamnus ludovici-salvatoris) Aquest arbre es germà de l’anterior. És un endemisme de Mallorca i Menorca. És curiós l’origen del seu nom científic: Rhamnus ludovici-salvatoris. Que en llatí vol dir Lluís Salvador. Resulta que l’Arxiduc Lluís Salvador d’Austria, era un mecenes amant de la ciència i de les arts, hi convidava científics i artistes a la seva possessió de Miramar. Un botànic suïs que va ser convidat en una ocasió, va reparar en aquest arbret plantat en el jardí de la possessió i quan no el va reconèixer va pensar que era una nova espècie no coneguda encara. Per deferència a l’Arxiduc, li va posar el seu nom en llatí.

9) El teix (Taxus baccata) També és un relicte d’èpoques anteriors. És un arbre que necessita molta aigua i s’adapta al fred. Per això el trobam, com l’alzina, a altituds superiors als 800 m. És una conífera (té el fruit de forma cònica, com la pinya del pi, que també és una conífera). Els seu fruit és carnós i el pinyol (la llavor) verinosa. El teix també és dioic (mascle i femella).

Boix (Buxus balearica)

10) El boix (Buxus balearica) Aquest arbret torna a ser una espècie relicte. És verinós i curiosament era menjat  per l’extingit myotragus balearicus. Aquesta circumstància ens porta a pensar que va existir un bon acoplament entre el myotragus i el boix. Possiblement, si no hagués estat menjat el myotragus per l’home, actualment estaria a tots els llibres de ciències naturals. Podem dir que el myotragus es va adaptar molt bé al seu medi.

Per saber-ne més:

PUBLICACIONS (Llibres i Monografies):

* Alomar, G. Petita guia de les orquídies de les Balears. 1994.

* Alomar, G. & Reynés, A. (Coord.). 1994. Barranc de Biniaraix.

* Alomar, G. (2000). Reproducció de planta autòctona per a l’ús en Repoblacions Forestals, Paisatgisme i Jardineria.

* Alomar, G. (2003). Falgueres de les Balears.

* Alomar, G. (2021). Flora dels canons càrstics de la serra de Tramuntana.

Bonner, A. & Alomar, G. (2021). Plantes de les Balears.

Col·laboracions de G. Alomar a llibres

* Hemmer, H. & Alcover, J. A. (Eds.). Història Biològica del ferreret. 1984.

* Gran Enciclopèdia de Mallorca. (1988-1997).

* Alcover, J. A.; Ballesteros, E. & Fornós, J- J. (Eds.) 1993. Història natural de l’arxipèlag de Cabrera.

* Colomar, A.; Aguiló, J. A.; Blázquez, M.; Llobera, M.; Mus, M.; Ordines, G.; Reynés, T.; Tébar, X. & Alomar, G. 1993. Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana.

* Mayol, J. & Martínez-Taberner, A. (Coord.). 1995. S’Albufera de Mallorca.

* Estelrich, J.; Ordines, G.; Grimalt, M.; Fornós, J.; Gelabert, B.; Rodríguez, A.; Mus, M.; Alomar, G.; Palmer, M.; Pons, G.; Pons, M.; Estarellas, Mª. M. & Reynés, T. 1996. Sa Dragonera. Parc Natural.

* Alomar, G.; Mus, M. & Rosselló, J. A. 1997. Flora Endèmica de les Balears.

* GOB. 1998. La Serra de Tramuntana natura i cultura.

* Reynés, A., Alomar, G., Ferrer, I., Rodríguez, R., Grimalt, M. & Mus, M. 2002. Patrimoni de marjades a la Mediterrània Occidental. Una proposta de catalogació.

* Alomar, G; Ferrer, I; Grimalt, M; Reynés, A; & Rodríguez, R. 2002. La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes mediterrànies.

Articles de G.Alomar:

A diferents revistes científiques i divulgatives: Acta Bot. Malacitana,  Boletín Estación Central Ecología, Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, Bull. Inst. Cat. Hist. Nat., Bull. Soc. Zool. France, Estudis Baleàrics, Lluc, Nordic. Journal of Botany,  Vida Silvestre, etc.

Sobre l’autor:

– Contractat per les diferents administracions encarregades de la gestió del medi Ambient de Balears, des de 1982: Servicio Provincial de ICONA., SECONA, IBANAT, FODESMA i Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca.

Actualment contractat com Encarregat forestal del Departament de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca.

DESCOBRIMENTS:

* Codescobridor del ferreret (Alytes muletensis) com nova espècie per la ciència. Estiu de 1980.

* Descobridor de l’esteperol roig (Helianthemum scopulicolum Saiz, Rosselló & Alomar) com nova espècie per la ciència a 1993.

Societats científiques a les que pertany:

– Membre del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (G. O. B.).

– Membre de la Societat d’Història Natural de les Illes Balears (S. H. N. I. B.).

Col·laboració amb fotografies a diferents publicacions:

1.250 fotografies publicades a diferents materials gràfics (àlbums, cartells, CD-Rom, segells, exposicions, llibres, articles, mapes, revistes i tríptics) i digital.

Repoblacions Consell de Mallorca al voltants de GR 221 (Ruta de Pedra en Sec)

Repoblacions amb caseres per protegir les plantes de les cabres.

La procedència de les plantes és del viver Forestal de Menut (Escorca) i del viver de Raixa (Bunyola).

Tossals Verds

Les repoblacions es feren entre els anys 2016 i 2020.

tàxonNom cieníficNombre exemplars
atzerolerCrataegus  azarolus1
figueraFicus carica20
nespleraMespilus germanica3
serveraSorbus domestica1
Total 25

Son Macip

Les repoblacions es feren entre els anys 2002 i 2020.

Es varen plantar 1.030 exemplars de 14 espècies forestals.

Han sobreviscut 717 exemplars de 12 espècies forestals.

TàxonsNom cieníficNombre exemplars
aladern de fulla amplaPhillyrea latifolia59
aranyonerPrunus spinosa37
arboceraArbutus unedo1
arbre de viscIlex aquifolium1
boixBuxus balearica68
espinalerCrataegus monogyna32
mata veraPistacia terebinthus17
marfullViburnum tinus116
palòniaPaeonia cambessedesii1
rotabocAcer granatense137
saücSambucus nigra11
teixTaxus baccata237
Total 717

Son Amer

Les repoblacions es feren entre els anys 2014 i 2018.

Es varen plantar 534 exemplars de 15 espècies forestals.

tàxonNom cieníficNombre exemplars
aladern de fulla amplaPhillyrea latifolia55
aranyonerPrunus spinosa71
boixBuxus balearica74
cotonerSalix capraea2
espinalerCrataegus monogyna32
lledonerCeltis australis1
poll alberPopulus alba21
poll negrePopulus nigra1
marfullViburnum tinus88
rotabocAcer granatense82
roureQuercus cerrioides15
saücSambucus nigra15
teixTaxus baccata77
total 534

Coma den Vidal

Les repoblacions es feren el 2019.

tàxonNom cieníficNombre exemplars
aladern de fulla amplaPhillyrea latifolia5
alzinaQuercus ilex67
aranyonerPrunus spinosa36
arboceraArbutus unedo20
figueraFicus carica6
espinalerCrataegus monogyna18
garballóChamaerops humilis163
ginebróJuniperus oxycedrus24
poll negrePopulus nigra1
llampúdolRhamnus alaternus11
marfullViburnum tinus9
piPinus halepensis6
Pi verPinus pinea7
ullastreOlea europaea37
total 393

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *