El jaciment de Es Racons, en el terme de Llubí, és un dels conjunts arqueològics més monumentals del Pla de Mallorca.
En el seu apogeu fou un gran poblat talaiòtic encara que també perdurà durant l’època romana. Pel que fa als seus orígens, la presència de sílex (pedra foguera) per l’entorn podria haver atret a comunitats prehistòriques anteriors a la talaiòtica encara que això no està demostrat.
Des del nucli urbà de Llubí i seguint per l’antic camí de Sineu tant al lloc de Es Racons om a la veïna finca de Son Roig es van distingint successivament traces d’una murada que tancava part del poblat i fins a quatre grans talaiots amb les típiques habitacions adossades situades al seu voltants. També es coneix l’existència de dues coves i altres estructures encara per definir.
Tanmateix el jaciment ha sofert els efectes del pas del temps i de l’acció humana com altres conjunts similars: desfeta de les construccions per guanyar terres de conreu, aprofitament de les seves pedres per a l’aixecament de marges i parets, parcel·lació, etc.
L’adquisició pública per iniciativa de l’Ajuntament de diverses propietats on es troben dos dels talaiots més ben conservats, ha marcat un punt d’inflexió en la recuperació del jaciment. D’ençà s’han engegat nombroses iniciatives tendents a la millora de les restes. En primer lloc unes laborioses i continuades campanyes de retirada de la vegetació (amb col·laboració amb el Consell de Mallorca) per tal de treure grans ullastres i mates que havien crescut dins les parets i que produïen forts deterioraments dels murs.
El 2019 es procedí a la recuperació dels entorns dels dos talaiots a partir de treure nivells de pedres i escombraries acumulades a tocar de les parets. En el cas del primer talaiot, situat dins una pleta d’alzines, aquests treballs permeteren descobrir la filada inferior composta de pedres de grans dimensions.
El 2020 es treballà sobretot al segon talaiot intentant definir els límits de les habitacions adossades. Aquí les excavacions demostraren que s’estenen cap a l’interior de la parcel·la, al subsòl de la zona agrícola. També s’engegà un intent de recuperació del paisatge vegetal antic amb la sembra d’espècies d’arbres i plantes que colonitzaren aquest lloc durant la prehistòria: alzines, ullastres, aladerns… Per altre part la millor definició de les restes del poblat ha permès l’aixecament topogràfic dels dos grans talaiots amb la utilització de drons i fotografies aèries que ofereixen detalls importants de cara a plantejar futures actuacions.
Totes aquestes iniciatives que comentem han estat obertes a la participació d’estudiants i voluntaris en la seva major part de Llubí on hi ha un creixent interès per seguir l’evolució d’aquest projecte.