Salut, claper de bàrbara grandesa, que atreus el pensament!

(Miquel Costa i Llobera. A un claper de gegants)

La pedra, la gran protagonista, omnipresent a totes es Illes Balears que des dels temps geològics més remots ha servit per configurar el seu espai físic. La pedra, la que surt i brolla de dins la terra conreada, trescada i feta solcs durant segles, colrada pel sol mediterrani, la que s’ha utilitzat des de temps immemorials per a construir les parets seques i els marges que quadriculen el nostre paisatge. Les que han llançat amb la bassetja els foners. Les que han ferit i escardat el crani dels valents que s’exposaren a llur tir. Les pedres que han servit per fer els habitatges de la gent i del bestiar. I evidentment la pedra amb que es bastiren els talaiots, els primers refugis dels pobladors més antics d’aquestes illes, de les Pitiüses i les Gimnèsies, els primers túmuls funeraris, els primers santuaris.

Últimes Activitats

Localització