El passat divendres, 16 de stembre, els alumnes de 5è i 6è del CEIP Duran Estrany visitaren el talaiot des Racons de la mà d’en Pep Merino, arqueòleg, i Miquel Munar, “de Son Frontera”, de Pedra Foguera per conèixer de primera mà les tasques duites a terme per part dels arqueòlegs i ajudar a donar una visió més global de la zona des Racons ara fa uns 2.500 anys.
A més, es va posar en valor la feina feta en el projecte Miquel Jaume Campaner, al llarg dels darrers anys a la zona.
CONTINGUT DE LA VISITA
La visita va ésser guiada per Pep Merino, director de les
excavacions q s’hi duen a terme i amb en Miquel Munar, “de Son Frontera” de l’associació
Pedra Foguera.
Els 2 especialistes explicaren sobre el terreny diferents aspectes i visicituts q ha sofert el
jaciment.
Les dificultats actuals degut a les transformacions sofertes: la construcció del camí del
Molí den Blanc o des Racons q passa pel bell mig dels 2 Talaiots millor conservats (1 i 2):
moviment de pedres per fonamentar el camí, construcció de marges per tancar bestiar,
modificació de portals pel tancament de cabres i ovelles a mode de sestadors en els
Talaiots.
En Miquel explicà la teoria de les forces magnètiques q regeixen les poblacions
talaiòtiques i l’acumpunturament a partir dels pilars centrals. Explicaren igualment
l’emmagatzemen d’aigua provinent de la Font de Son Rossinyol, única dins el terme de
Llubí.
En Miquel explicar als al·lots, tot orelles i amb gran respecte per l’interès de les
explicacions, un dels gravats q figura dins el Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador
d’Àustria. En un dels gravat hi surt clarament el talaiot de Can Reganyol (talaiot 1). Molts
ho han posat en dubte però la prova evident, diu en Miquel, és q al fons del gravat s’hi
destria el Molí de Son Rafal, dins el poble. Diu també q en el gravat s’hi veu també una
poderosa figuera de moro, q fins no fa molts d’anys, hi existí o la llevarem perquè danyava
el talaiot.
Com dèiem, gran part de les modificacions són conseqüència de reformes i obres fetes
els anys vint del segle passat. Per exemple, explica en Miquel, moltes pedres anaren a
parar a les coves q hi havia en el poblat. Una anècdota q explicà als alumnes és q s’hi
troba un seient de pedra, amb respatller i posabraços. D’època posterior. Un jornaler
calent d’orella a causa de l’excés de suc ingerit, la va destrossar per fer-ne broma. No en
quedà res.
Per la seva banda, en Pep Merino, director de les excavacions, va explicar com es
desenvolupen i q cal protegir i explicar aquestes construccions. Els mostrà les restes de
les murades, la diferent altitud respecte de la base degut a l’aportació recent de materials.
Les construccions serien per tant més altes de com les veim ara.
En Pep i en Miquel es complementaren perfectament per oferir als alumnes una visió
general del jaciment i seva història. Els alumnes sempre varen tenir una actitud d’interès i
respecte per allò q els anaven explicant.
Enhorabona a totes I tots i ben segur q hi haurà més oportunitat de visitar i aprendre a
partir de la feina arqueològica q es du a terme en aquest jaciment, patrimoni
importantíssim de Llubí.