TORNA EN PERE ESTELRICH, UN ESTUDIÓS ENAMORAT DE LA MÚSICA
(dia 16 de juliol, a Sa Farinera, centre cultural de Llubí, per comentar la Novena de Dvořák)
Per tercer any consecutiu torna a Llubí en Pere Estelrich, un estudiós, erudit i enamorat de la música, clàssica, o de la bona música per dir-ho potser més exactament. És casualitat q també sigui matemàtic de professió i vocació, estimador també dels números i de les estructures o partitures simfòniques de les matemàtiques? A veure si la música i les matemàtiques són dues cares d’una moneda de múltiples cares? Potser n’hauríem de parlar en una altra vetllada.
Gràcies Pere, per tornar a delectar-nos dues hores q demostren una vegada més q la felicitat només la trobam en aquests racons amables, bona música i bona companyia. Fins la propera.
Pere Estelrich i Massutí
Va néixer a Felanitx el 1955, es llicencià en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona i posteriorment cursà un màster en periodisme i comunicació.
Ha donat classes a lensenyança universitària, secundària i batxillerat i ha treballat també en el camp de la divulgació de la història de la música. És coautor (juntament amb Joan Parets i Biel Massot) de diversos llibres sobre història del fet musical i ha dirigit programes de ràdio com els magazines No quedis a ca teva, El Crepuscle encén estels” i La Ruta dOrfeu, aquest dedicat a la música clàssica. També ha presentat programes de televisió com Llinatges i Rerefons.
Ha publicat de forma continuada a algunes revistes de Premsa Forana (El Felanitx i Pòrtula) i actualment és columnista de Diario de Mallorca i coordinador del suplement cultural Bellver.
Fora de làmbit de lensenyament i la premsa ha estat gerent de lOrquestra Simfònica de Balears i del Centre Son Tugores per a persones amb discapacitat psíquica profunda i sha dedicat també a la gestió cultural, en especial la relacionada amb la música.
Té un una novel·la per a joves titulada El misteri del llibre de cant gregorià i el passat 2019 publicà Estels. Un retrat de Mallorca a través dun programa de ràdio, que fou el llibre més venut durant la Fira del llibre.
NOUS MÓNS
Pere Estelrich i Massutí
La Novena Simfonia d’Antonin Dvorak, coneguda com la Simfonia del Nou món, està plena de referents culturals que enllacen músiques i històries diverses, d’Europa i d’Amèrica. Escrita quan el compositor va viure a New York entre 1892 i 1895, en ella hi trobam melodies i harmonies provinents de la cultura importada, l’europea, al costat de les pròpies dels habitants de Nord Amèrica. Així, a més de temes de la tradició musical clàssica més acostats a nosaltres, ens topam amb melodies dels indis americans, altres del far west i altres que ens porten als Negres espirituals, tot en una forma de mestissatge musical de gran valor.
I és que Dvorak, molt valorat per Brahms, era un inquiet cercador de melodies populars, tant del seu país, però també d’altres indrets.
El que va fer durant la seva estada americana fou seguir amb el su projecte d’incloure i fer compatibles les musiques, provenguin d’on provenguin.
I encara més: No és la Simfonia l’única obra musical escrita durant els anys a New York, també va escriure un quartet de corda i un quintet, que tots dos estan plens de reminiscències americanes.
La Novena Simfonia d’Antonin Dvorak, coneguda com la Simfonia del Nou món, està plena de referents culturals que enllacen músiques i històries diverses, d’Europa i d’Amèrica. Escrita quan el compositor va viure a New York entre 1892 i 1895, en ella hi trobam melodies i harmonies provinents de la cultura importada, l’europea, al costat de les pròpies dels habitants de Nord Amèrica. Així, a més de temes de la tradició musical clàssica més acostats a nosaltres, ens topam amb melodies dels indis americans, altres del far west i altres que ens porten als Negres espirituals, tot en una forma de mestissatge musical de gran valor.
I és que Dvorak, molt valorat per Brahms, era un inquiet cercador de melodies populars, tant del seu país, però també d’altres indrets.
El que va fer durant la seva estada americana fou seguir amb el su projecte d’incloure i fer compatibles les musiques, provenguin d’on provenguin.
I encara més: No és la Simfonia l’única obra musical escrita durant els anys a New York, també va escriure un quartet de corda i un quintet, que tots dos estan plens de reminiscències americanes.