Els Racons
Les pedres guarden geloses
molsa de segles passats,
vessen per tot ufanoses
veus secretes ,amoroses
de misteris mai contats.
Com dos vells gegants guerrers
dins l’ombra de les centúries,
s’aixequen forts com clapers
tenen els cels com dossers,
arrelant a la boscúries.
Empapades de claror
romanen les pedres mudes
i dominant la buidor
responen a mon clamor
amb lletres mai conegudes.
Al voltant del foc sagrat
aquell home primitiu
escoltava astorat
el so d’un llamp escardat
com un senyal decisiu
Quan el món ja és adormit
dins la cambra de la pau,
fora el vent cerca la nit
sotjant l’estel infinit
més allà de l’etern blau.
Ai, si jo pogués llegir
els mots d’or que aquí gravà
la raça que hi visqué ahir,
Quina flor que va finir
sap qui fou que t´aixecà
Jordi Soler Cuart / JUNY 2022